En el Dia Mundial de l’Adopció, 9 de novembre, la Coordinadora Estatal de VIH i sida, CESIDA, denúncia l’estigma i la discriminació que pateixen els xiquets i xiquetes amb el VIH a l’hora d’afrontar un procés d’adopció o acolliment.
A pesar que Espanya és un dels països amb major nombre de sol·licituds d’adopció internacional, l’escassetat de països que manté oberts Espanya fa que les possibilitats d’adopció siguen molt limitades i tampoc s’està informant, per part de les Comunitats Autònomes, de les possibilitats d’adoptar o acollir a menors amb el VIH, tal com pretenia la coordinadora estatal amb el seu programa ‘Adopta en Positiu’.
“Aquesta col·laboració de les Comunitats Autònomes per a sensibilitzar i informar les famílies que estan en procés de valoració d’un acolliment o adopció és fonamental perquè aquests xiquets i xiquetes augmenten les seues possibilitats de trobar una llar”, incideix Reyes Velayos, presidenta de CESIDA.
Per a millorar la supervivència d’aquests xicotets en països amb alta incidència de VIH com és Àfrica, es desenvolupen programes com l’ODYSSEY, amb antiretrovirals amb sabor de maduixa per a facilitar la ingesta infantil o EMPIRICAL, que és un assaig clínic que actualment s’està desenvolupant en 6 països de l’Àfrica Subsahariana amb alta prevalença de VIH infantil: Costa d’Ivori, Uganda, Zimbàbue, Zàmbia, Malawi i Moçambic.
“EMPIRICAL ens permetrà saber si en els xiquets de menys de 12 mesos amb VIH a Àfrica és bo associar al tractament habitual tractament específic enfront del citomegalovirus i tuberculosi. Aquests xiquets habitualment no han sigut diagnosticats abans de VIH i per tant estan molt immunodeprimits i no estan rebent antiretrovirals. Es presenten a l’hospital amb una pneumònia greu que amb freqüència associa malnutrició, i el risc de morir és superior al 40%. Per això estem buscant millors tractaments per a intentar millorar la seua supervivència”, explica Pablo Rojo, investigador principal de l’estudi i adjunt de la Secció de Infectología Pediàtrica de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid.
“El VIH ja no és una malaltia mortal, és una malaltia crònica que permet a qualsevol persona, inclosos menors, portar una vida normalitzada seguint el seu tractament antiretroviral. Per tant, aquest desconeixement de la realitat del VIH no pot ser un impediment perquè xiquets i xiquetes es queden sense llar”, reclama la presidenta de CESIDA.