Quasi la meitat dels diagnòstics de VIH en la Comunitat Valenciana continuen arribant tard

Amb motiu del Dia Internacional de la Prova del VIH, CALCSICOVA recorda que el diagnòstic precoç continua sent un dels principals reptes per a la salut pública valenciana i reclama mesures concretes que permeten acostar les proves a tota la població, eliminar les barreres d’accés i garantir una atenció sanitària primerenca.

Tot i els importants avanços mèdics, dels tractaments antiretrovirals i de les estratègies preventives, una part considerable de les persones amb VIH continua rebent el seu diagnòstic quan la infecció ja ha afectat el seu sistema immunitari.

Quasi la meitat dels diagnòstics continuen sent tardans

Segons una investigació de la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana, presentada en el Congrés de la Societat Espanyola d’Epidemiologia de 2026, entre 2021 i 2025 es van registrar 2.208 casos de VIH en la Comunitat Valenciana.

Dels casos amb informació disponible sobre el recompte de limfòcits CD4, el 47,6% presentava diagnòstic tardà, definit com un recompte inferior a 350 cèl·lules/μl en el moment del diagnòstic.

Aquests resultats evidencien que, encara que s’ha produït un descens en les taxes de nous diagnòstics, persisteix un problema important de detecció tardana.

El fet que més de la meitat de les persones diagnosticades no presentaren símptomes demostra que no podem esperar que apareguen manifestacions clíniques per a oferir una prova del VIH.

La situació valenciana reflecteix un problema que també afecta al conjunt de d’Espanya. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya es van notificar 3.340 nous diagnòstics de VIH durant 2024, amb una taxa de 6,95 casos per cada 100.000 habitants.

Aproximadament la meitat dels diagnòstics es van realitzar de manera tardana, la qual cosa confirma la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció i detecció precoç. Segons les dades d’aquest informe, a més, es van fer més diagnòstics tardans en dones que homes i en persones provinents d’altres zones geogràfiques (sobretot Àfrica i Llatinoamèrica) en comparació amb les nascudes a Espanya. Quant als diferents grups d’edat, les dades mostren que els diagnòstics tardans augmenten a mesura que l’edat avança. Aquests indicadors remarquen la necessitat que la resposta al VIH atenga especialment les necessitats de les dones, persones migrants i persones majors.

CALCSICOVA reclama mesures concretes a la Generalitat Valenciana

Considerem necessari passar de les campanyes puntuals de sensibilització a una estratègia estable, accessible i prou finançada durant tot l’any.

  1. Reforçar la detecció precoç des d’Atenció Primària.

Normalitzar l’oferta de la prova del VIH en els centres de salut, especialment davant determinades situacions clíniques, altres infeccions de transmissió sexual o possibles exposicions, evitant que la seua realització depenga exclusivament de la iniciativa de la persona.

  1. Garantir proves gratuïtes, confidencials i accessibles en tota la Comunitat Valenciana.

Ampliar els punts de diagnòstic i facilitar l’accés en municipis xicotets, zones rurals i territoris on actualment existeixen majors dificultats per a acudir a serveis especialitzats.

  1. Reforçar el paper de les entitats comunitàries.

Garantir finançament suficient i estable per a les organitzacions que realitzen proves ràpides, assessorament, acompanyament i activitats de prevenció, reconeixent la seua capacitat per a arribar a poblacions que troben barreres en el sistema sanitari convencional.

  1. Millorar l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.

Desenvolupar estratègies adaptades a persones migrants, joves, dones, persones LGTBI+, persones que exerceixen el treball sexual i altres col·lectius amb barreres socials, econòmiques, administratives o territorials d’accés a l’atenció sanitària.

  1. Garantir la vinculació immediata al sistema sanitari.

Establir circuits de derivació àgils entre entitats comunitàries, Atenció Primària, centres de prevenció i unitats hospitalàries, perquè qualsevol resultat reactiu puga confirmar-se ràpidament i, en cas de diagnòstic positiu, iniciar com més prompte millor el tractament.

  1. Millorar la informació epidemiològica i l’avaluació de resultats.

Publicar dades periòdiques i desagregades per províncies, edat, sexe, vies de transmissió i diagnòstic tardà, així com indicadors sobre les proves realitzades, la seua cobertura i la vinculació a l’atenció sanitària.

La prova del VIH també és una eina contra l’estigma

CALCSICOVA recorda que el VIH pot afectar qualsevol persona que haja tingut una exposició, independentment de la seua edat, orientació sexual o identitat de gènere. La prova ha de formar part de les cures habituals de salut sexual, sense judicis morals ni estigmatització. El diagnòstic d’hora permet iniciar tractaments altament eficaços, millorar la qualitat i esperança de vida i evitar noves transmissions.

L’evidència científica ha demostrat que una persona amb VIH en tractament i amb càrrega viral indetectable mantinguda no transmet el virus per via sexual. És el principi conegut com a Indetectable = Intransmissible (I=I). Aquest avanç ha de continuar sent un dels missatges fonamentals de les polítiques de sensibilització i de la lluita contra la discriminació.

El paper imprescindible de les ONG

Les entitats que integren CALCSICOVA desenvolupen una labor essencial en prevenció, diagnòstic, acompanyament i defensa dels drets de les persones amb VIH. Les proves ràpides comunitàries permeten oferir atenció pròxima i confidencial, resoldre dubtes i facilitar la derivació als serveis sanitaris quan resulta necessari.

Aquests recursos no han de considerar-se actuacions complementàries o limitades a dates commemoratives, sinó una part necessària de la resposta de salut pública enfront del VIH.

Fer-se la prova és cuidar de la salut

CALCSICOVA anima a totes les persones que mai s’han realitzat una prova del VIH, que hagen tingut alguna exposició o que desitgen conéixer el seu estat serològic a sol·licitar-la. La prova pot realitzar-se a través dels serveis sanitaris públics i de les entitats comunitàries que ofereixen aquest servei. Fer-la no ha de ser una excepció ni motiu de vergonya. Ha de ser una eina normalitzada, accessible i habitual de cura de la salut sexual.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *