Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, CALCSICOVA recorda que els avanços aconseguits enfront del VIH han transformat radicalment el pronòstic de la infecció, però controlar el virus no és suficient: l’objectiu ha de ser que les persones amb VIH puguen viure amb salut, benestar i qualitat de vida. Reivindiquem una atenció integral que incorpore de manera efectiva el benestar emocional, la lluita contra l’estigma i els determinants socials que condicionen la qualitat de vida de les persones amb VIH.
Les dades mostren que la salut mental constitueix un important repte de salut pública: segons l’Enquesta de Salut d’Espanya 2023, una de cada deu persones de 15 o més anys declara haver sigut diagnosticada d’algun problema de salut mental. El 6,6% refereix ansietat crònica i el 6,5%, depressió, amb una prevalença considerablement major entre les dones.
En la Comunitat Valenciana, la pròpia Conselleria de Sanitat assenyala que 2 de cada 5 persones adultes estan en risc de mala salut mental, una situació més freqüent entre les dones, mentre que un 3,5% de la població declara sentir-se sola.
L’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana mostra a més que el malestar psíquic de la població adulta s’ha duplicat des de 2005.
VIH: aconseguir la indetectabilidad no és suficient
En les persones amb VIH, la salut mental adquireix una especial rellevància. Una investigació espanyola publicada en 2026 en BMC Public Health, i recollida per gTt-VIH, situa els problemes de salut mental (especialment ansietat, depressió i estrés) com la comorbiditat amb major impacte sobre la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones amb VIH.
L’estudi arreplega les perspectives de professionals sanitaris, personal investigador i representants de la comunitat i assenyala a més la importància de factors com l’estigma, la discriminació, les barreres d’accés a l’atenció sanitària i la coordinació entre serveis.
Aquests resultats reforcen una demanda històrica del moviment comunitari: la resposta al VIH no pot mesurar-se exclusivament mitjançant indicadors biomèdics com la càrrega viral o el recompte de CD4. Una persona pot trobar-se en tractament, mantindre una càrrega viral indetectable i, no obstant això, conviure amb ansietat, depressió, soledat, precarietat, discriminació o por al rebuig.
Per això hem d’avançar cap a un model en el qual, a més de diagnosticar, tractar i aconseguir la supressió viral, existisca un objectiu igualment important: viure bé amb VIH.
La salut mental ha de formar part de l’atenció integral al VIH
CALCSICOVA considera necessari reforçar la incorporació de la salut mental a l’atenció habitual de les persones amb VIH i millorar la coordinació entre Atenció Primària, unitats hospitalàries de VIH, salut mental, serveis socials i organitzacions comunitàries.
Aquesta necessitat coincideix amb el propi Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, que planteja avançar cap a un model comunitari i cap a una major integració entre els diferents nivells sanitaris i els àmbits social, educatiu, laboral i judicial.
Des de CALCSICOVA reclamem:
Incorporar la detecció i seguiment de problemes de salut mental dins de l’atenció integral a les persones amb VIH.
Garantir un accés àgil i equitatiu al suport psicològic i als recursos de salut mental, independentment del territori.
Reforçar la coordinació entre unitats de VIH, atenció primària, salut mental, serveis socials i entitats comunitàries.
Reconéixer i abordar l’estigma i la discriminació associats al VIH com a determinants que afecten directament el benestar.
Prestar especial atenció a la soledat, l’envelliment, la vulnerabilitat socioeconòmica i altres situacions que poden deteriorar la qualitat de vida.
Incorporar la qualitat de vida i el benestar emocional com a indicadors d’èxit de les polítiques i programes de VIH.
Garantir la participació real de les persones amb VIH i de les entitats comunitàries en el disseny i avaluació d’aquestes polítiques.
Els avanços mèdics han aconseguit que viure amb VIH siga hui una realitat completament diferent de la de fa dècades. El següent pas ha de ser garantir que eixos anys de vida siguen també anys viscuts amb benestar, drets i dignitat. Indetectable significa que el tractament funciona enfront del virus, però la nostra responsabilitat col·lectiva ha d’anar més enllà: aconseguir que totes les persones amb VIH puguen viure bé.
