Un any més, CALCSICOVA commemora l’1 de desembre, dia mundial del VIH i sida. Es tracta d’una jornada per a recordar, reflexionar i especialment actuar posant en valor les nostres reivindicacions.
Des de CALCSICOVA volem destacar els desafiaments i necessitats urgents de les persones que viuen amb VIH, especialment els joves i col·lectius vulnerables: migrants, dones, persones LGTBI+, treballadors i treballadores sexuals, persones usuàries de drogies i persones privades de llibertat.
Volem un estigma cero als centres penitenciaris, sanitaris, aules, trebals i mitjans de comunicació, així com el conjunt de la vida social. No podem mencionar els centres penitenciaris sesne recordar la incomplida Llei per a transferir la Sanitat Penitenciària, que hauria d’haver-se fet efectiva abans de l’1 de desembre de 2004.
Exigim que el diagnòstic s’acompanye de qualitat de vida, benestar emocional i possibilitat real de projecte vital.
Exigim accés universal a la sanitat per a totes les persones, sense papers que bloquegin la porta, ni pors que silenciïn diagnòstics.
Reclamem prevenció combinada real i campanyes efectives: PrEP sense barreres, PEP disponible, autotest i cribratge en atenció primària, CIPS i en centres comunitaris. És necessari que s’unifiquin criteris i eliminar les desigualtats existents en el seu accés.
Volem posar el focus en les reivindicacions urgents: qualitat de vida, envelliment digne, accés a drets socials com a habitatge, serveis socials i eliminació de barreres marcades per l’estigma que encara persisteix.
Per un envelliment digne
Reclamem el dret a un envelliment digne que contemple les realitats específiques de les persones amb el VIH: comorbiditats, efectes de tractaments antics, major risc de fragilitat, solitud no desitjada i discriminació per edat.
Exigim que el sistema públic actualitze els criteris de valoració de dependència i discapacitat, reconega els drets que mereixen les persones amb VIH per anys d’invisibilitat, prejudicis i estigmes infundats i que assegure assegurances, serveis i cures adaptades. Som la generació que va sobreviure a la por, al silenci i a l’abandó institucional. No volem compassió, volem reconeixement. Volem un sistema que ens cuide, però també que ens escolte.
Entre aquestes persones majors, algunes són SuperVIHvientes diagnosticats en els anys 80. Entre elles, encara hi ha gent que treballa i que per justícia mereixen la jubilació anticipada, com en altres patologies discapacitants o pel contrastat envelliment prematur.
Sense estigmes
L’estigma continua sent una de les majors barreres per a la prevenció, el diagnòstic precoç, l’accés al tractament i la plena inclusió. A Espanya, un alt percentatge de persones amb VIH experimenten sentiments de culpa o vergonya, ansietat i depressió, a la vegada que oculten el seu diagnòstic i renuncien a una vida visible per por del rebuig. Exigim “estigma zero”: formació obligatòria en els serveis sanitaris, mitjans de comunicació lliures de prejudicis, entorns laborals i socials assegurances, i plena implementació del Pacte Social per la No Discriminació i Igualtat de Tracte associat al VIH. Sense erradicar l’estigma no hi haurà justícia, ni igualtat de drets, ni veritable salut pública.
La lluita contra l’estigma ha de ser també una acció feminista front la discriminació, independentment sigui per la ignorància, el classisme, l’edatisme, l’aporofòbia, la xenofòbia, l’homofòbia, la discapacitat o la transfòbia que encara persisteixen en la societat i en les institucions.
Pels drets de les persones migrants
Les persones migrants continuen enfrontant barreres estructurals per a accedir a la salut, rebre un diagnòstic a temps o iniciar tractament. Barreres administratives, idiomàtiques, temors d’expulsió o pèrdua d’ocupació agreugen la seva situació de vulnerabilitat. A Espanya, un percentatge significatiu dels nous diagnòstics correspon a persones nascudes a l’estranger. Exigim l’accés universal i incondicional al sistema sanitari per a totes les persones, independentment de la seva situació administrativa. Cap persona hauria de témer demanar atenció mèdica. La salut no pot dependre d’un paper, de l’idioma o del país de naixement. L’exclusió sanitària mata i posa en risc a tota la societat. Les associacions comunitàries ja ho sabem: quan deixem a algú fora del sistema, posem en risc a tota la societat.
Educació front al desconeixement
Educació sexual, drets sexuals i drets humans. L’educació sexual integral és indispensable per a prevenir el VIH, empoderar a joves, dones, persones LGTBIQA+ i col·lectius vulnerables., parlem de drets sexuals i reproductius, drets humans i dignitat. Cada persona té dret a decidir sobre el seu cos, la seva salut, la seva identitat, el seu desig i la seva vida. No es pot parlar de prevenció si no parlem de desig, de consentiment, de plaer i de respecte. L’educació sexual no és un luxe progressista: és un dret i una necessitat vital. En temps on alguns volen tornar al silenci i a la censura, educar en diversitat és també una forma de resistència.I com a comunitat, som resistència.
Aplaudim la posada en marxa de l’Estratègia Valenciana enfront del CHEMSEX. És necessari crear xarxes i prioritzar la identificació, l’accés a les cures de les persones en pràctiques de CHEMSEX, i per a això, cal una major implicació de la Conselleria de Sanitat per a garantir una atenció de qualitat i per a posar el focus en les derives problemàtiques d’algunes substàncies com l’ALFA, amb tant d’impacte en la salut mental de les persones i que avui dia, està fent estralls en la CV.
Exigim la protecció dels nostres serveis públics
A partir del pròxim 1 de desembre, serveis públics com l’Atles el IgualaT, L´armari de la Memòria o l’ORIENTA d’Alacant seran assumits per la Direcció General de Diversitat, que s’integressin sota un únic servei i que aquesta mesura es mantindrà vigent fins a la posada en marxa de la nova Oficina Valenciana d’Inclusió (el OVI). Aquests serveis atenen una població clau en la prevenció i l’atenció del VIH.
Poc podrem celebrar sí s’eliminen recursos específics d’atenció a la població LGTBI+, migrant o implicada en delictes d’odi i discriminació.
Perquè una transformació real de la societat només s’aconsegueix a través de recursos on la comunitat participi, on puga anar i se senta segura i acompanyada.
Per això, sol·licitem que l’administració done continuïtat a aquests recursos i que continuen sent de gestió comunitària i no directa o privada.
Avui fem una crida als governs, sector sanitari, indústria farmacèutica, societats científiques, sindicats, partits polítics, societat civil i organitzacions: intensifiquem esforços, dotem de recursos suficients, establim polítiques públiques i transversals posem la vida de les persones en el centre.
Per a propiciar un canvi real, evitar noves infeccions, reduir els diagnòstics tardans, les bretxes en atenció i desigualtats, hem de derrocar el mur de l’estigma.
Recordem a les persones que han mort en aquesta epidèmia. Per totes les persones que viuen amb VIH i que desitgen viure sense estigma, sense por i sense barreres.
Per un futur en el qual conviure amb VIH signifiqui, simplement, poder viure plenament. Volem vida digna ja. Fets, pressupostos, polítiques valentes i responsables. Una resposta que posi a les persones en el centre, no al virus.
Hui, fent-ho…comunitat, drets i vida digna. Amb mi si, Amb tu també.
