Construint futur
Visibilitat=Dignitat
Pels drets de les persones amb VIH
Després de quaranta-dos anys des del primer diagnòstic, s’estima que en el món més de 84 milions de persones han contret el VIH i quasi la meitat d’elles, han mort de malalties relacionades amb la sida. Al nostre país més de 200.000 persones han contret el VIH, de la quals, més de 60 mil han mort.
Estem vivint i revivint anys complicats, sobretot, des de la pandèmia del COVID-19, amb un present difícil, amb fronts oberts que vivim expectants i que ens fan veure un futur incert, futur per al qual necessitem més que mai reforçar els assoliments sanitaris i socials aconseguits.
A nivell internacional, les noves dades d’ONUSIDA sobre la resposta mundial al VIH revelen que, durant els dos últims anys de crisis mundials, el progrés contra la pandèmia del VIH ha decaigut, els recursos s’han reduït i, com a resultat, hi ha milions de vides en risc.
Aquestes situacions, estan provocant la necessitat que s’acceleren les accions a nivell global. A Espanya s’han fet passos importants, augmentat en un 30% l’aportació al Fons global per a la lluita contra la sida i complint els objectius 95-95-95 d’ONUSIDA per a 2025, per a aconseguir els objectius de 2030.
Destacar que amb la signatura Pacte social per la no discriminació i la igualtat de tracte associada al VIH s’ha aconseguit acabar amb l’exclusió de les persones amb VIH en l’accés a la funció pública, i durant aquest últim any s’està treballant per a facilitar un accés real a les assegurances per a les persones amb VIH, s’ha aconseguit l’accés a teràpies oncològiques de les persones amb VIH estaven excloses i s’ha inclòs la PrEP com a prestació en el Sistema Nacional de Salut.
A més, enguany s’ha aprovat la llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, que per primera vegada especifica la serofòbia com una causa discriminació i habilita la possibilitat que les entitats socials ens presentem com a part en processos judicials.
Aquests avanços no s’haurien produït sense l’empenyiment, el treball i la col·laboració de la societat civil de resposta al VIH amb les administracions públiques. Això tan sols ens reafirmen en la necessitat d’incrementar el nostre esforç. Anem pel bon camí, però encara queda molta faena per fer.
Respecte a la nostra Comunitat des que es recullen dades de noves infeccions l’any 2012 estem estancats en més d’un diagnòstic diari, un percentatge d’al voltant del 45% de diagnòstics tardans, més del 80% d’origen sexual, majorment homes i continuen augmentant els nous diagnòstics en la joventut.
Pel que respecta a la millora de la qualitat de vida de les persones amb el VIH, continua sent necessària la implementació en les unitats de VIH d’intervencions senzilles que permeten identificar i manejar en la consulta problemes i trastorns que deterioren la qualitat de vida dels pacients tenint en compte les seues singularitats, especialment les de les dones i les persones majors (supervihvents).
Quant a la PrEP continuen existint llistes d’espera i en la majoria dels casos, funcionen gràcies a l’esforç dels professionals sense incrementar els mitjans humans i materials necessaris, la qual cosa ha suposat una sobrecàrrega de treball en uns serveis sanitaris ja molt saturats.
L’abordatge del fenomen de l’ús problemàtic de drogues en contextos sexuals, el chemsex, segueix sense reposada per part de les administracions competents i de nou som les entitats socials les que estem donant resposta, en moltes ocasions des de la precarietat i la falta de recursos.
Durant aquestes quatre dècades tant investigacions com la nostra experiència i vivències han posat de manifest la relació directa entre l’estigma, la criminalització de les poblacions vulnerables i la discriminació amb aspectes tan rellevants com el retard diagnòstic, la cerca d’atenció mèdica, l’adherència terapèutica, la salut mental i, en general la qualitat de vida de les persones amb el VIH.
Després de 40 anys i l’estigma i la discriminació feia les persones que viuen amb el VIH roman en la nostra societat i continua presentant-se com una de les principals barreres per al VIH i la sida com a amenaça de salut pública per a l’any 2030.
Malgrat que, l’Estudi Creences i actituds de la població espanyola cap a les persones amb VIH, 2021 indica que hi ha hagut una millora generalitzada respecte a l’any 2012 en la majoria de paràmetres estudiats, encara un 10% dels enquestats manifesta que no mantindria cap relació amb una persona amb VIH, un 36,3% de la població espanyola se sentiria incòmoda si un company del seu fill tinguera VIH el 5,5% continua estant d’acord amb la publicació dels seus noms perquè les persones puguen evitar-les si així ho desitgen, un 8% continua donant suport a mesures de segregació per a aquest col·lectiu i el 9,45% ens considera culpables de tindre el VIH.
Després de 40 anys i després de viure el primer orgull positiu del món fa uns dies a Madrid, amb persones afectades de tot el país, és evident que com diu el nostre lema d’enguany, VISIBILITAT ÉS IGUAL A DIGNITAT, lema que va ser el de la marxa de companyes de tot el país en el Pride Positiu, reivindicant pels que ja no estan i pels quals no van poder estar, VISIBILITAT ÉS IGUAL A DIGNITAT.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè continuen existint al nostre país normes i lleis i pràctiques que limiten els nostres drets i l’accés a béns i serveis.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè, malgrat que les persones amb el VIH en tractament i càrrega viral indetectable no transmeten el virus, malgrat que indetectable és igual a intransmissible, se’ns continue relegant a l’últim torn en les intervencions quirúrgiques i que l’entorn sanitari siga un dels àmbits on es reporten més casos de discriminació.
- Per què quaranta anys són massa perquè a Espanya no existisca l’especialitat de malalties infeccioses el que compromet el futur de la nostra atenció mèdica.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè 56 països del món continuen restringint el nostre dret a la mobilitat.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè no existisca una vacuna i un tractament curatiu del VIH.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè les persones amb el VIH continuem sent excloses quasi de manera sistemàtica dels assajos clínics de teràpies innovadores, especialment en aquelles relacionades amb el càncer.
- Per què quaranta anys són massa anys perquè la serofòbia es continue veient en tants espais i cap a tantes de nosaltres.
- Per què durant aquestes quatre dècades de lluita hem anat conquistant drets que ara veiem de nou amenaçats pel ressorgir discursos, homòfons, masclistes, trànsfobs, seròfobo i xenòfobs i no pensem renunciar als nostres assoliments.
- Perquè quaranta anys són massa anys perquè les dones amb el VIH patisquen de manera desproporcionada l’estigma i la por de l’impacte que en les seues famílies i fills puga tindre que se sàpia de la seua infecció.
Hui estem ací construint futur.
Hui som ací per a aconseguir una generació lliure de VIH, perquè tenim totes les eines per a aconseguir-ho.
Hui som ací per a dir-los a totes les persones amb el VIH que no estan soles i per a renovar el nostre compromís perquè arribe el dia en què puguem veure una generació lliure de VIH, per les persones que es van quedar en el camí, per nosaltres mateixes i per les generacions que vindran.
Moltes gràcies a totes.
